Presentacions…

En aquesta nova entrada reflectiré les diferents exposicions i temes que han treballat els meus companys i companyes com a treball de grup. Així doncs, comencem per la primera:

HOMOFÒBIA:

Les meves companyes després d’haver fet una petita introstopducció al tema van realitzar una dinàmica, on tots els components de la classe hi vam participar. Aquesta es tractava de respondre si o no, en relació a les preguntes següents:

  1. Penseu que en un futur trobarem educadors/es a totes les escoles tractant temes com aquest?
  2. Penseu que l’educador/a Social pot ajudar a millorar la situació de l’homofòbia?
  3. Penseu que si els mitjans de comunicació canviessin el llenguatge, la societat canviaria la seva visió sobre el tema de l’homofòbia?

TEATRE SOCIAL:

El teatre social se’ns presenta com a eina per a teatrela visibilització de diferents realitats i problemàtiques. Així doncs, es tracta d’una manera de trencar amb els esquemes i poder combatre estigmes i prejudicis a partir de la representació, identificació, i reflexió del problema a partir de donar visibilitat tal i com he dit.

En tant que, el teatre social podria ser una nova assignatura que es realitzés a les escoles i per tant una eina que podria ser útil i necessària per a la transformació social.

CYBERBULLING:

Es tracta del bulling en la red i lesst xarxes socials. Així doncs, es tracta d’un assetjament i amenaça a través de la pantalla. Per tant com a educadors i educadores hem de intervenir en la prevenció i conscienciació. Cal destacar que, aquest hi pot ser present les 24 hores del dia.

MICROMASCLISMES:

Els micromasclimes es tracta macd’aquelles accions masclistes, les quals estan invisibilitzades degut a la seva normalització. Per tant, arrel de la presentació de les meves companyes cada cop tinc més clar que es tracta d’actes purament maxistes, els quals són la base i el combustible del patriarcat. De tal manera que, com a educadors i educadores hem de transformar i canviar molt dels hàbits, els quals tenim inconscientment incorporats.

ISLAMOFOBIA:

Es tracta d’accions i pensaments islampurament racistes i excloents.

Actes discriminatoris degut a la por a allò estrany. Com a educadors i educadores hem de deconstruir prejudicis i conscienciar sobre informació que hem incorpora’t degut a la manipulació de la informació per part dels mitjans de comunicació.

ELS EDUCADORS A BARCELONA:

Actualment, hi ha dos educadors/es imatge-blogper 1.500 habitants més o menys. En tant que, hi ha menys Eduques del que la Llei determina. Per tant com a educadors hem de col·laborar en els processos de participació i reivindicar la normalització de la nostra professió, la qual és tan necessària. Com també, incorporar l’Educació Social en el disseny de les polítiques públiques. Així doncs, que se’ns reconegui com a professionals.

ADDICCIONS:

Hem de tenir en compte com a edusupport.pngcadors i educadores socials la importància del context social i cultural, ja que en el cas de les drogues i les addiccions l’ordre dels factors sí que altera el producte, ja que es tracta de: context social/subjecte/drogues. En tant que hem de partir de la base del respecte, l’empatia, i el compromís. Així doncs, acompanyant a la persona sense jutjar el fet a consumir. Així doncs, facilitant les eines necessàries per a un consum responsable com a punt de partida.

MANTEROS:

Com a educadors i educadores socials hem de trencar els esquemes i deconstruir tots aquells prejudicis que s’han aferrat a una falsa realitat dels anomenats “manteros” i fer entendre i sobre tot conscienciar que els mitjans de comunicació i la informació que transmeten està fortament manipulada.

AUTISME:

Nens i nenes que tenen dificultat a l’hora de socialitzar-se. Com a educadors i educadores hem de conscienciar a la societat i donar visibilitat del què és l’autisme.

TRÀFIC DE BLANQUES:

El concepte “blanques” s’associa tan sols a persones blanques, per tant el tema passa a “tràfic de persones”. Com a educadors i educadors hem de conscienciar a partir de la visbilització i sensibilització del tema, ja que es tracta d’un tema força invisible i per exemple Espanya és el tercer país del món de la tracta de persones.

MENJADOR SOCIAL: 

Entenem l’espai del menjador, no tan sols com a el que diu el nom, sinó com a un espai d’intervenció socioeducativa, prevenció, higiene, socialització, entre d’altres. Per tant, hem d’aprofitar aquests espais com a punt fort d’intervenció.

I per tancar l’assignatura vull motivar i impulsar a aquelles persones que tinguin ganes d’aprendre, de descobrir i de seguir entenent, seguir construint, des del respecte, la solidaritat i el compromís!

En tant que, des de l’Educació Social i com a educadors i educadores socials hem d’impulsar nous projectes, intentar deconstruir allò construit i construir alternatives o coses millors, seguir coneixent i donar a conèixer noves propostes, seguir construint des de la solidaritat i des del compromís. Per tant, poder impulsar una societat dinàmica que disposi de llibertat d’associació i d’expressió promovent valors socials.

Anuncis

“Diversitat funcional i sexualitat”

“Diversitat funcional i sexualitat”. Aquest ha estat el tema del treball en grup realitzat i presentat a classe el dilluns, 12 de desembre.

Aquest treball un cop més m’ha endinsat a reflexionar sobre la societat en la que vivim. Vivim en una societat classificadora i estigmatitzadora, que col·loca i sobre tot “relega” a moltes persones dels processos considerats “normals”. Per tant, yes-we-fuck-brnodeixant de banda a aquells/es que no compleixen i no entren a formar part de l’ordre establert, és a dir, la norma. Vivim en una societat injusta i on per tant el paper de l’educador/a social ha d’intervenir intentant deconstruïr allò construït i per tant ser garants d’uns drets i mirar que tothom tingui les mateixes possibilitats i oportunitats, sobre tot no excloent i col·locant en una posició d’inferioritat a “l’altre”, sinó que hem d’intentar adaptar-nos a cadascú i en cada moment. En tant que, hem d’aplicar una mirada integradora i tenir en compte com internament o emocionalment pot afectar directament o indirectament a una persona el fet de sentir-se apartat i desplaçat dels processos considerats normals, etc., i deixant de banda les actituds que s’han adoptat de protecció i compassió, en aquest cas, amb les persones amb “diversitat funcional”. En tant que, hem de construir discursos a partir de les capacitats i no les incapacitats. Discursos que es basin en allò intern, la part emocional i no la tècnica.

M’agradaria esmentar breument el concepte de “diversitat funcional”, tot i que el significat d’aquest sigui diferent del que ens presenta el terme “discapacitat”, segueixo pensant que és una altre forma d’estigmatitzar i classificar. Per tant, en un primer moment hem de treballar a petita escala, ja que l’entorn social i les xarxes de suport són el fet més rellevant que pot haver-hi per a una persona i el que afecta de forma més directa.

Així com, la vida quotidiana de la família és un referent fonamental de formació sexual dels nens i nenes. En aquí, la importància del dret a una educació sexual bàsica per a tots i totes. Hem de conscienciar a la societat que qualsevol persona és capaç d’assolir els objectius que es proposi sempre i quan el context i l’entorn social acompanyin. Com una de les frases que hem ficat al “Power Point” del treball que m’agrada molt: “Las personas son capaces, solo que a veces viven en una ciudad descapacitada”. En tant que, hem de pensar en que allò establert es pot fer d’altres maneres. Així com, podríem utilitzar la figura de l’assistent sexual com a punt de partida, és a dir, com a mitjà i alternativa per fer front a la realitat que estem vivint actualment, i no com a un fi. Així doncs, informar sobre el paper d’aquesta figura i tot allò que comporta, ja que ens podem trobar davant de situacions de desengany. En tant que, utilitzar-la com a pont conductor per a donar visibilitat i conscienciació de la demanda de necessitats d’aquest col·lectiu, amb la finalitat de seguir treballant sobre la deconstrucció de discursos basats en allò que ens han imposat, uns imaginaris construïts a partir d’allò que es considera cos desitjable i allò que no ho és.

Així doncs, a partir de la sensibilització, intervenció i l’educació, començar a construir discursos que no es basin en la protecció i la incapacitat, sinó en les capacitats, possibilitats i oportunitats de les persones perque elles puguin transmetre com es senten i decidir que és el que volen realment sobre la seva sexualitat. Hem d’empoderar-les i fer que elles siguin capaces de decidir i reflexionar sobre aquesta. Amb això vull dir, que no es tracta de professionalitzar i reconèixer l’assistent sexual com a tal i prou, sinó que hem de lluitar i reivindicar per a una societat més igualitària cada dia que passa, per a un reconeixement social d’aquest col·lectiu i de tants altres, pels seus drets i les seves necessitats.

I per acabar, us deixo un vídeo dividit en dues parts, el qual us pot interessar:

Educació, drets i refugi.

El passat dijous, 15 de desembre, enlloc de realitzar la classe a l’aula vam assistir a l’Ateneu Popular 9barris on es duia a terme una taula rodona sobre “Educació, drets i refugi.” En aquesta hi participaven diferents professionals vinculats en l’àmbit de l’educació i l’acció social.

ateneu

Així doncs, en primer lloc Bel Olid, traductora i escriptora va parlar-nos sobre el barri de Rocafonda i la forta estigmatització que pateix aquest degut al gran percentatge de població migrant que hi ha. Així doncs, aquest barri per a molta gent rep el nom de “Rocamora”. En tant que, va explicar-nos la situació i la problemàtica que se’ns presenta davant d’aquest context.

Seguint, Noemí Rocabert va parlar-nos sobre l’Educació i la importància d’aquesta, com a procés vital de la persona. Així com, la importància del paper de l’escola. Per altra banda, Merche Ochoa també va parlar-nos sobre l’Educació i de l’afany i les ganes d’aprendre com a motor principal per a tirar endavant i obrir noves portes i oportunitats. En tant que, va remarcar-nos la importància de la curiositat. Seguidament ella també va explicar-nos la seva experiència com a participant de Pallassos Sense Fronteres. Així com, la importància d’afavorir el treball comunitari, per tal de fer front a una societat que ens corromp i és individualitzada.

I per últim, Mariano Flores va parlar-nos sobre el cooperativisme, la capacitat de reflexionar i tenir visió crítica per dur a terme una transformació social. Així com, treballar des de la base, des de ben petits. En tant que ell creu en l’educació com a futur.

I per acabar, us deixo amb una imatge de la taula rodona.

educacio-drets-i-refugi

Joves i Joventut

Els joves es tracta dels individus marcats per un límit d’edat. Per altra banda, el concepte “joventut” es tracta d’una categoria, la qual ha estat construïda socialment i variarà depenent del context sociocultural e històric. Tal i com podem veure a continuació defineix “joventut” com a:

Concepte sociohistòric que designa una realitat variable segons el context històric, polític i cultural i al mateix temps, una categoria construïda per a una etapa particular i condició social en relació a una edat i uns processos de posició social.” (Font, J.; 2015)

Ens trobem tres dimensions:

  1. Dimensió Simbòlica, la qual es tracta del concepte de joventut.
  2. Dimensió Substantiva: els continguts de les polítiques de joventut.
  3. Dimensió Operativa: l’articulació, els actors i la coordinació interinstitucional.

Seguint, cal destacar que la dimensió simbòlica està constituïda per:

  • Juvenilistes: concebuda com a una etapa plena on hi és present l’experimentació, el descobrir, etc.
  • Adultocràtica: concebuda com a un procés de transició.
  • I per últim, la Ciutadanista: pràctica de drets i deures.

En relació, vam analitzar i treballar sobre el text de Carles Freixa (2006) “Generación XX. Teorías sobre la juventud en la era contemporánea.” Així doncs, a continuació es pot observar la dimensió simbòlica de cada una d’aquestes generacions.

I. Generación A (Adolescente): juvenilista/adultocràtica/ciutadanista.

II. Generación B (Boy Scout): Es tracta d’una dimensió adultocràtica, ja que els joves podriem dir que es preparen per a una nova etapa.

III. Generación K (Komsomol): Es tracta d’una dimensió adultocràtica, ja que entenem la mili com a un ritu de pas per a arribar a una nova etapa, l’edat adulta.

IV. Generación S (Swing): Dimensió adultocràtica i juvenilista.

V. Generación E (Escéptica): Dimensió adultocràtica i juvenilista.

VI. Generación R (Rock): Juvenilista.

VII. Generación H (Hippie): Juvenilista.

VIII. Generació P (Punk): Juvenilista

IX. Generació T (Tribu): Juvenilista

X.Generación R (Red): Juvenislista i ciutadanista.

*I per últim destacar que, es tracta d’un text de caràcter i visió occidental, ja que es centra en les diferents generacions que totes elles es troben en la mateixa societat.

CAS PRÀCTIC: Com arribem al jovent?

Avui a classe, 24 de novembre, el professor Antonio Alcántara ens ha presentat un cas pràctic o bé una dinàmic més ben dit sobre com arribaríem als joves si com a educadors i educadores forméssim part d’un nou Casal Jove. Disposàvem d’un nou equipament i d’un bon pressupost per poder dur a la pràctica diferents idees per apropar-nos als joves del barri. Com també, cal destacar que aquest nou casal s’ubica en una zona cèntrica del barri amb contacte directe amb els veïns i veïnes i també tenim altres institucions al voltant.

Doncs bé, a partir del cas proposat, havíem de reflexionar amb els diferents grups de treball ja marcats, com faríem que aquest nou casal s’incorporés e integrés dins del barri i arribés a formar part d’aquest. Havíem de fer un anàlisi intern i extern, com també valorar els aspectes positius i negatius de la situació plantejada. Així com, pensar sobre quins serien els objectius i les estratègies que duríem a cap per tal de poder assolir-los amb èxit. Seguidament, proposar un seguit d’accions i finalment dur a terme l’avaluació de tot el procés.

Així doncs, una vegada feta la posada en comú dels diferents grups de treball sobre les diferents opinions i propostes; hem pogut descobrir en com es va executar dit projecte.

Munkee_1229174933.jpg

Per acabar, m’agradaria esmentar que personalment penso que es una bona pràctica i una bona dinàmica per dur a terme a classe, ja que ens apropa a la realitat,  a una situació concreta i real, la qual el dia de demà podrem trobar-nos-hi com a educadors i educadores socials.

Participació i Educació Social

El passat dilluns, 21 de novembre, vam comentar a classe l’article “Participació i Educació Social”  de Violeta Nuñez (2005).

Les IDEES que vam extreure d’aquest text van ser:

  • Participació i societat com a dret, tothom ha de poder participar a la societat, tenir responsabilitats i enriquir-se personalment.violeta-nunez
  • Fragmentació de la solidaritat ciutadana, individualització. Competivitat.
  • Educació social com a tràmit.
  • Autoestima com a motor de la persona.
  • Participació vs. Intervenció.
  • Eduso vs. Prevenció.
  • Apoderament de dins cap enfora vs. d’enfora cap a dins.
  • Eduso inclou la prevenció.
  • Pacte social, estudiàvem i teníem feina (seguretat). En canvi, ara ja no es donen respostes a les necessitats, tot i així seguim fent el que ens reclamen.
  • Protocol, com a mecanisme de control.

POSICIONS:

  • Educador constructor anti-destí.
  • Educació social com a tràmit.
  • Educació social com a eina de manipulació.
  • Control de dues bandes, es genera un marc tancat d’actuació.
  • Educador social com a garant de drets.
  • Educador per a facilitar el canvi cap a millor.
  • Compulsar els canvis
  • Dues posicions, del apoderament o des de dalt.

 

SOLUCIONS:

  • Estar vinculat/da a molts llocs.
  • Allunyar-nos del protocol i dur a terme més acció directe.
  • Interrogar i qüestionar-nos les polítiques socials.
  • La participació social com a dret i per a fer política social.
  • Fer xarxa i crear espais de construcció.