Educació, drets i refugi.

El passat dijous, 15 de desembre, enlloc de realitzar la classe a l’aula vam assistir a l’Ateneu Popular 9barris on es duia a terme una taula rodona sobre “Educació, drets i refugi.” En aquesta hi participaven diferents professionals vinculats en l’àmbit de l’educació i l’acció social.

ateneu

Així doncs, en primer lloc Bel Olid, traductora i escriptora va parlar-nos sobre el barri de Rocafonda i la forta estigmatització que pateix aquest degut al gran percentatge de població migrant que hi ha. Així doncs, aquest barri per a molta gent rep el nom de “Rocamora”. En tant que, va explicar-nos la situació i la problemàtica que se’ns presenta davant d’aquest context.

Seguint, Noemí Rocabert va parlar-nos sobre l’Educació i la importància d’aquesta, com a procés vital de la persona. Així com, la importància del paper de l’escola. Per altra banda, Merche Ochoa també va parlar-nos sobre l’Educació i de l’afany i les ganes d’aprendre com a motor principal per a tirar endavant i obrir noves portes i oportunitats. En tant que, va remarcar-nos la importància de la curiositat. Seguidament ella també va explicar-nos la seva experiència com a participant de Pallassos Sense Fronteres. Així com, la importància d’afavorir el treball comunitari, per tal de fer front a una societat que ens corromp i és individualitzada.

I per últim, Mariano Flores va parlar-nos sobre el cooperativisme, la capacitat de reflexionar i tenir visió crítica per dur a terme una transformació social. Així com, treballar des de la base, des de ben petits. En tant que ell creu en l’educació com a futur.

I per acabar, us deixo amb una imatge de la taula rodona.

educacio-drets-i-refugi

Participació i Educació Social

El passat dilluns, 21 de novembre, vam comentar a classe l’article “Participació i Educació Social”  de Violeta Nuñez (2005).

Les IDEES que vam extreure d’aquest text van ser:

  • Participació i societat com a dret, tothom ha de poder participar a la societat, tenir responsabilitats i enriquir-se personalment.violeta-nunez
  • Fragmentació de la solidaritat ciutadana, individualització. Competivitat.
  • Educació social com a tràmit.
  • Autoestima com a motor de la persona.
  • Participació vs. Intervenció.
  • Eduso vs. Prevenció.
  • Apoderament de dins cap enfora vs. d’enfora cap a dins.
  • Eduso inclou la prevenció.
  • Pacte social, estudiàvem i teníem feina (seguretat). En canvi, ara ja no es donen respostes a les necessitats, tot i així seguim fent el que ens reclamen.
  • Protocol, com a mecanisme de control.

POSICIONS:

  • Educador constructor anti-destí.
  • Educació social com a tràmit.
  • Educació social com a eina de manipulació.
  • Control de dues bandes, es genera un marc tancat d’actuació.
  • Educador social com a garant de drets.
  • Educador per a facilitar el canvi cap a millor.
  • Compulsar els canvis
  • Dues posicions, del apoderament o des de dalt.

 

SOLUCIONS:

  • Estar vinculat/da a molts llocs.
  • Allunyar-nos del protocol i dur a terme més acció directe.
  • Interrogar i qüestionar-nos les polítiques socials.
  • La participació social com a dret i per a fer política social.
  • Fer xarxa i crear espais de construcció.

El despertar de les places. 15M!

logo15m

“No et limits a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit,
alegre i combatiu.” (Vicent Andrés Estellés)

Després de la sessió de conferències, tornem a reprendre tot el tema de la participació. Aquesta entrada, concretament, farà referència al 15M! A continuació adjunto un vídeo per a qui l’interessi sobre dit moviment:https://www.youtube.com/watch?v=himWjlZ0dEw

“El despertar de les places” ens mostra una mobilització social tremenda degut a la indignació davant d’unes lleis que s’anaven a proposar (sanitat, educació i cultura com a mercaderia). Se’ns presenta una efervescència col·lectiva, 15més a dir, un sentiment, o bé, una lluita compartida que manté viva la cohesió dels participants que es trobaven en la plaça reivindicant uns drets. S’estava duent a terme política al carrer, organització popular assamblearia, recolzament de moviments que ja existien, etc.

Per tant, es tracta d’un procés d’implicació personal i col·lectiva, mitjançant l’efervescència col·lectiva, és a dir, una lluita composada per una sèrie de sensacions i motius comuns, els quals mantenen viva la cohesió dels participants, en aquest cas, que es trobaven en la plaça.

El tipus de participació que es planteja és de tipus control ciutadà amb el sistema de Serry Ainsten. Es tracta d’una participació en clau ideològica, en clau política, clau d’idees, no violència, lluita pacifista, bloqueig del Parlament, ganes de canvi, transformació, etc.

ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES! En aquí m’agradaria fer referència al concepte d’espai públic com a espai on es genera conflicte i per tant es visualitza. Com a espai de pas, de consum, espai en el que no t’atures. Tot i així la gent que va participar en aquest moviment ocupant plaça Catalunya com a símbol (eficàcia simbòlica), va dur a terme política al carrer, la qual cosa no interessa a l’Estat que la gent sigui políticament activa. Tot i així, en aquest moviment es van obrir espais de debat, etc. La plaça era de la gent!

Una altre aspecte va ser la violència per part de la policia, la qual va generar una sensació d’impotència, no defensa degut a la falta de visibilització de número de plaques dels agents. Així com, la manipulació dels mitjans de comunicació i de la informació, ja que hi havia un fort decalaix entre l’opinió periodística i el que estava passant. Per exemple, desviar l’atenció amb la cremadura de containers. Tot i així, hem de tenir en compte que vivim en un sistema capitalista que s’ha imposat amb molta violència. democracia15m_400x400

Doncs bé, com a educadors i educadores socials hem de participar en els processos de lluita de drets, personalment ja no des d’un punt de vista professional sinó també personal. Hem d’intentar conscienciar i respondre a la fractura social, participant en les assamblees aportant el nostre punt de vista i escoltant els altres punts. Intentar generar espais de reflexió, participació i conscienciació a partir de la problematització de la realitat.

QUI SEMBRA LA MISÈRIA, RECULL LA RÀBIA!