Participació i Educació Social

El passat dilluns, 21 de novembre, vam comentar a classe l’article “Participació i Educació Social”  de Violeta Nuñez (2005).

Les IDEES que vam extreure d’aquest text van ser:

  • Participació i societat com a dret, tothom ha de poder participar a la societat, tenir responsabilitats i enriquir-se personalment.violeta-nunez
  • Fragmentació de la solidaritat ciutadana, individualització. Competivitat.
  • Educació social com a tràmit.
  • Autoestima com a motor de la persona.
  • Participació vs. Intervenció.
  • Eduso vs. Prevenció.
  • Apoderament de dins cap enfora vs. d’enfora cap a dins.
  • Eduso inclou la prevenció.
  • Pacte social, estudiàvem i teníem feina (seguretat). En canvi, ara ja no es donen respostes a les necessitats, tot i així seguim fent el que ens reclamen.
  • Protocol, com a mecanisme de control.

POSICIONS:

  • Educador constructor anti-destí.
  • Educació social com a tràmit.
  • Educació social com a eina de manipulació.
  • Control de dues bandes, es genera un marc tancat d’actuació.
  • Educador social com a garant de drets.
  • Educador per a facilitar el canvi cap a millor.
  • Compulsar els canvis
  • Dues posicions, del apoderament o des de dalt.

 

SOLUCIONS:

  • Estar vinculat/da a molts llocs.
  • Allunyar-nos del protocol i dur a terme més acció directe.
  • Interrogar i qüestionar-nos les polítiques socials.
  • La participació social com a dret i per a fer política social.
  • Fer xarxa i crear espais de construcció.

Anuncis

El despertar de les places. 15M!

logo15m

“No et limits a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit,
alegre i combatiu.” (Vicent Andrés Estellés)

Després de la sessió de conferències, tornem a reprendre tot el tema de la participació. Aquesta entrada, concretament, farà referència al 15M! A continuació adjunto un vídeo per a qui l’interessi sobre dit moviment:https://www.youtube.com/watch?v=himWjlZ0dEw

“El despertar de les places” ens mostra una mobilització social tremenda degut a la indignació davant d’unes lleis que s’anaven a proposar (sanitat, educació i cultura com a mercaderia). Se’ns presenta una efervescència col·lectiva, 15més a dir, un sentiment, o bé, una lluita compartida que manté viva la cohesió dels participants que es trobaven en la plaça reivindicant uns drets. S’estava duent a terme política al carrer, organització popular assamblearia, recolzament de moviments que ja existien, etc.

Per tant, es tracta d’un procés d’implicació personal i col·lectiva, mitjançant l’efervescència col·lectiva, és a dir, una lluita composada per una sèrie de sensacions i motius comuns, els quals mantenen viva la cohesió dels participants, en aquest cas, que es trobaven en la plaça.

El tipus de participació que es planteja és de tipus control ciutadà amb el sistema de Serry Ainsten. Es tracta d’una participació en clau ideològica, en clau política, clau d’idees, no violència, lluita pacifista, bloqueig del Parlament, ganes de canvi, transformació, etc.

ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES! En aquí m’agradaria fer referència al concepte d’espai públic com a espai on es genera conflicte i per tant es visualitza. Com a espai de pas, de consum, espai en el que no t’atures. Tot i així la gent que va participar en aquest moviment ocupant plaça Catalunya com a símbol (eficàcia simbòlica), va dur a terme política al carrer, la qual cosa no interessa a l’Estat que la gent sigui políticament activa. Tot i així, en aquest moviment es van obrir espais de debat, etc. La plaça era de la gent!

Una altre aspecte va ser la violència per part de la policia, la qual va generar una sensació d’impotència, no defensa degut a la falta de visibilització de número de plaques dels agents. Així com, la manipulació dels mitjans de comunicació i de la informació, ja que hi havia un fort decalaix entre l’opinió periodística i el que estava passant. Per exemple, desviar l’atenció amb la cremadura de containers. Tot i així, hem de tenir en compte que vivim en un sistema capitalista que s’ha imposat amb molta violència. democracia15m_400x400

Doncs bé, com a educadors i educadores socials hem de participar en els processos de lluita de drets, personalment ja no des d’un punt de vista professional sinó també personal. Hem d’intentar conscienciar i respondre a la fractura social, participant en les assamblees aportant el nostre punt de vista i escoltant els altres punts. Intentar generar espais de reflexió, participació i conscienciació a partir de la problematització de la realitat.

QUI SEMBRA LA MISÈRIA, RECULL LA RÀBIA!

Construint itineraris vitals des de la perifèria

El passat dijous, 3 de novembre, es dur a terme una conferència realitzada per Mariano Herrando i Juanra Carrasco, els quals enscwxqxn_xeael0am presenten el Projecte Cruïlla del barri de Ciutat Meridiana, on ells hi són partíceps i hi estan involucrats com a educadors socials. Arrel d’aquesta conferència he estat reflexionant molt sobre la situació de Nou Barris, concretament la Ciutat Meridiana.

Nou Barris sempre ha estat un barri treballador molt compromès políticament i molt actiu, com per exemple l’ocupació dels autobusos. En aquesta última crisis s’ha vist forçat a posicionar-se en la defensa dels drets, ja que va ser un districte castigat per la mateixa. Un exemple seria com la ciutat meridiana és el lloc amb major nombre de desnonaments de l’estat espanyol. En tant que, el tema es centra en les causes; no es limita a pal·liar les conseqüències.

El tema de la defensa dels drets és degut a una qüestió de pauperització. S’està transformant a gent que realment no és pobre i que està sent el motor de la ciutat, se l’està convertint, és a dir, el que es pretén bàsicament és que es reclamin menys drets o que no donin abast per a reclamar tots els drets que els hi corresponen com a treballadors. Si una persona que no té casa, que li han pres, etc., en realitat el que farà aquesta persona és exigir menys drets i generar més plusvàlua per al personal que els pugui contractar. D’altra banda, no hi ha una qüestió de gentrificació perquè per que es doni cal: inversió de capital, governs, entitats financeres i promotors; un segon punt seria la incorporació d’una major població amb major capital econòmic i cultural; canvis en l’espai urbà, aprofitament de l’espai urbà com a recurs mitjançant diversos dispositius que generen canvis socials líquids i per últim desplaçament directe e indirecte dels habitants.

En tant que hi ha una utilitat de l’estigmatització. Material i econòmicament és una eina potentíssima. Aquestes persones estan dins dels circuits als que sistemes productius els interessa. En tant que no estan exclosos del tot de la societat, sinó que formen part d’ella i d’aquesta manera tenir-los allí depenent dels interessos del sistema productiu i formar part d’una mena d’exercit de reserva, una perifèria “on la ciutat perd el seu nom”.

En tant que, la part dolorosa del estigma no sorgeix de la confusió de l’individu respecte a la seva identitat, sinó del coneixement exacte de la seva nova situació. En tant que aquestes persones en la situació donada han estat desacreditades en un moment donat de la seva carrera moral, la qual han estat víctimes del estigma en un moment tardà. Però tot i així com he explicat anteriorment s’han posicionat des d’una perspectiva de defensa activa dels drets deixant de banda els “elements que defineixen ser pobre”, i s’han aferrat a la idea que no és una qüestió de pobresa, sinó d’injustícia.

Doncs bé, davant d’aquesta reflexió, el projecte Ccwxqwaxxaagq55wruïlla planteja el concepte de Vila Esperanza, en tant que creuen en el futur esperançador de seguir construint. Així doncs, aquest projecte va orientat cap als joves del barri. Per exemple, hi ha projectes d’inserció laboral per als joves. Actualment hi ha un 80% d’inserció.

Seguint, després que els dos ponents ens fessin reflexionar diferents situacions a partir d’una sèrie de dinàmiques, les idees les quals crec que són més importants són: les emocions com la única manera de treure a una persones de les consignes, de les seves consignes. Les emocions com a generadores de canvis i transformacions. Com també, a partir de l’error construÏm. Per tant, confiança amb les seves idees, ja que tots i totes som experts i expertes en alguna cosa.

En resum el Projecte Cruïlla es construeix a partir de l’adaptació, la creativitat, el creixement personal, la participació social, la transformació social, l’esperit crític i constructiu, l’acolliment a cada persona tal i com és i sobre tot en una visió positiva dels infants i els joves, etc.

Landskating. Arquitectura, processos de participació i Skate.

El passat dijous, dia 27 d’octubre, es va dur a terme la presentació del documental “Landskating. Arquitectura, processos de participació i Skate.” al teatre del Campus Mundet. Així doncs, en aquesta nova entrada destacaré les idees claus i les que em van impactar i reflexionar més.

skat

El documental “Landskating” em porta a reflexionar sobre la força dels processos de participació i la força comunitària arrel d’una reivindicació veïnal.

Una reivindicació sota el lema “Patinar i Lluitar”. Un procés participatiu i de lluita per a la gestió d’un espai de socialització, el qual va molt més enllà d’un skatepark.

La implicació per part de la gent del barri, els joves i diferents professionals participant-hi a través de la cooperació és el motor clau per tirar endavant el projecte.

Es van dur a terme diferents accions en les pistes de Via Favència amb la finalitat de remodelar i transformar aquest espai. En tant que, s’observa com es construeix aquest procés a partir de diferents realitats (educació social/arquitectura). Com també, la importància de la participació i el consens, no tan sols el resultat de les pistes.

Participar

particep

La participació, tal i com Antonio Alcántara ens ha explicat a l’assignatura d’Educació Social: Interrogants i Reptes de Futur, és una eina d’ús voluntari basada en un procés d’implicació personal i col·lectiu per la millora del subjecte i el seu entorn. Algunes de les paraules que l’omplen de significat són: col·laborar, cooperar, associar, compartir, intervenir, etc.

En tant que, participar és un dret de les persones (dret del ciutadà) per a transformar la societat. “Tener derechos y por tanto participar en la vida pública es una condición básica para tener el status de ciudadanía.” tal i com argumenta Antonio Moreno Mejías al seu blog. Tot i així, depenent de qui abordi el concepte de participar tindrà un significat o bé un altre.

Els motius de la participació poden ser varis: aprofundir en la democràcia, legitimar un projecte polític, millorar la gestió, potenciar la cohesió social, canviar allò que no els agrada, compartir aficions i projectes, assolir un objectiu determinat, i sobre tot fer valer la seva opinió. Així com, els factors per a participar es basen en voler, saber i poder participar.

Sherry Arnstein (1969) desenvolupa una escala de participació depenent del grau de cada nivell tal i com es pot veure a continuació:

si

I per acabar, destacar que hem d’utilitzar l’educació com a eina necessària per a empoderar a les persones. Així doncs, formant a les persones per tal que aquestes siguin capaces de pensar, fer i dir per sí mateixes i de fer-ho juntament amb amb les altres a partir de la solidaritat i el compromís. Per tant, construir intel·ligència col·lectiva a partir de la conscienciació i problematització de la realitat per poder construir conjuntament un futur millor.

 participa-teaser