“Diversitat funcional i sexualitat”

“Diversitat funcional i sexualitat”. Aquest ha estat el tema del treball en grup realitzat i presentat a classe el dilluns, 12 de desembre.

Aquest treball un cop més m’ha endinsat a reflexionar sobre la societat en la que vivim. Vivim en una societat classificadora i estigmatitzadora, que col·loca i sobre tot “relega” a moltes persones dels processos considerats “normals”. Per tant, yes-we-fuck-brnodeixant de banda a aquells/es que no compleixen i no entren a formar part de l’ordre establert, és a dir, la norma. Vivim en una societat injusta i on per tant el paper de l’educador/a social ha d’intervenir intentant deconstruïr allò construït i per tant ser garants d’uns drets i mirar que tothom tingui les mateixes possibilitats i oportunitats, sobre tot no excloent i col·locant en una posició d’inferioritat a “l’altre”, sinó que hem d’intentar adaptar-nos a cadascú i en cada moment. En tant que, hem d’aplicar una mirada integradora i tenir en compte com internament o emocionalment pot afectar directament o indirectament a una persona el fet de sentir-se apartat i desplaçat dels processos considerats normals, etc., i deixant de banda les actituds que s’han adoptat de protecció i compassió, en aquest cas, amb les persones amb “diversitat funcional”. En tant que, hem de construir discursos a partir de les capacitats i no les incapacitats. Discursos que es basin en allò intern, la part emocional i no la tècnica.

M’agradaria esmentar breument el concepte de “diversitat funcional”, tot i que el significat d’aquest sigui diferent del que ens presenta el terme “discapacitat”, segueixo pensant que és una altre forma d’estigmatitzar i classificar. Per tant, en un primer moment hem de treballar a petita escala, ja que l’entorn social i les xarxes de suport són el fet més rellevant que pot haver-hi per a una persona i el que afecta de forma més directa.

Així com, la vida quotidiana de la família és un referent fonamental de formació sexual dels nens i nenes. En aquí, la importància del dret a una educació sexual bàsica per a tots i totes. Hem de conscienciar a la societat que qualsevol persona és capaç d’assolir els objectius que es proposi sempre i quan el context i l’entorn social acompanyin. Com una de les frases que hem ficat al “Power Point” del treball que m’agrada molt: “Las personas son capaces, solo que a veces viven en una ciudad descapacitada”. En tant que, hem de pensar en que allò establert es pot fer d’altres maneres. Així com, podríem utilitzar la figura de l’assistent sexual com a punt de partida, és a dir, com a mitjà i alternativa per fer front a la realitat que estem vivint actualment, i no com a un fi. Així doncs, informar sobre el paper d’aquesta figura i tot allò que comporta, ja que ens podem trobar davant de situacions de desengany. En tant que, utilitzar-la com a pont conductor per a donar visibilitat i conscienciació de la demanda de necessitats d’aquest col·lectiu, amb la finalitat de seguir treballant sobre la deconstrucció de discursos basats en allò que ens han imposat, uns imaginaris construïts a partir d’allò que es considera cos desitjable i allò que no ho és.

Així doncs, a partir de la sensibilització, intervenció i l’educació, començar a construir discursos que no es basin en la protecció i la incapacitat, sinó en les capacitats, possibilitats i oportunitats de les persones perque elles puguin transmetre com es senten i decidir que és el que volen realment sobre la seva sexualitat. Hem d’empoderar-les i fer que elles siguin capaces de decidir i reflexionar sobre aquesta. Amb això vull dir, que no es tracta de professionalitzar i reconèixer l’assistent sexual com a tal i prou, sinó que hem de lluitar i reivindicar per a una societat més igualitària cada dia que passa, per a un reconeixement social d’aquest col·lectiu i de tants altres, pels seus drets i les seves necessitats.

I per acabar, us deixo un vídeo dividit en dues parts, el qual us pot interessar:

Participació i Educació Social

El passat dilluns, 21 de novembre, vam comentar a classe l’article “Participació i Educació Social”  de Violeta Nuñez (2005).

Les IDEES que vam extreure d’aquest text van ser:

  • Participació i societat com a dret, tothom ha de poder participar a la societat, tenir responsabilitats i enriquir-se personalment.violeta-nunez
  • Fragmentació de la solidaritat ciutadana, individualització. Competivitat.
  • Educació social com a tràmit.
  • Autoestima com a motor de la persona.
  • Participació vs. Intervenció.
  • Eduso vs. Prevenció.
  • Apoderament de dins cap enfora vs. d’enfora cap a dins.
  • Eduso inclou la prevenció.
  • Pacte social, estudiàvem i teníem feina (seguretat). En canvi, ara ja no es donen respostes a les necessitats, tot i així seguim fent el que ens reclamen.
  • Protocol, com a mecanisme de control.

POSICIONS:

  • Educador constructor anti-destí.
  • Educació social com a tràmit.
  • Educació social com a eina de manipulació.
  • Control de dues bandes, es genera un marc tancat d’actuació.
  • Educador social com a garant de drets.
  • Educador per a facilitar el canvi cap a millor.
  • Compulsar els canvis
  • Dues posicions, del apoderament o des de dalt.

 

SOLUCIONS:

  • Estar vinculat/da a molts llocs.
  • Allunyar-nos del protocol i dur a terme més acció directe.
  • Interrogar i qüestionar-nos les polítiques socials.
  • La participació social com a dret i per a fer política social.
  • Fer xarxa i crear espais de construcció.

El despertar de les places. 15M!

logo15m

“No et limits a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit,
alegre i combatiu.” (Vicent Andrés Estellés)

Després de la sessió de conferències, tornem a reprendre tot el tema de la participació. Aquesta entrada, concretament, farà referència al 15M! A continuació adjunto un vídeo per a qui l’interessi sobre dit moviment:https://www.youtube.com/watch?v=himWjlZ0dEw

“El despertar de les places” ens mostra una mobilització social tremenda degut a la indignació davant d’unes lleis que s’anaven a proposar (sanitat, educació i cultura com a mercaderia). Se’ns presenta una efervescència col·lectiva, 15més a dir, un sentiment, o bé, una lluita compartida que manté viva la cohesió dels participants que es trobaven en la plaça reivindicant uns drets. S’estava duent a terme política al carrer, organització popular assamblearia, recolzament de moviments que ja existien, etc.

Per tant, es tracta d’un procés d’implicació personal i col·lectiva, mitjançant l’efervescència col·lectiva, és a dir, una lluita composada per una sèrie de sensacions i motius comuns, els quals mantenen viva la cohesió dels participants, en aquest cas, que es trobaven en la plaça.

El tipus de participació que es planteja és de tipus control ciutadà amb el sistema de Serry Ainsten. Es tracta d’una participació en clau ideològica, en clau política, clau d’idees, no violència, lluita pacifista, bloqueig del Parlament, ganes de canvi, transformació, etc.

ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES! En aquí m’agradaria fer referència al concepte d’espai públic com a espai on es genera conflicte i per tant es visualitza. Com a espai de pas, de consum, espai en el que no t’atures. Tot i així la gent que va participar en aquest moviment ocupant plaça Catalunya com a símbol (eficàcia simbòlica), va dur a terme política al carrer, la qual cosa no interessa a l’Estat que la gent sigui políticament activa. Tot i així, en aquest moviment es van obrir espais de debat, etc. La plaça era de la gent!

Una altre aspecte va ser la violència per part de la policia, la qual va generar una sensació d’impotència, no defensa degut a la falta de visibilització de número de plaques dels agents. Així com, la manipulació dels mitjans de comunicació i de la informació, ja que hi havia un fort decalaix entre l’opinió periodística i el que estava passant. Per exemple, desviar l’atenció amb la cremadura de containers. Tot i així, hem de tenir en compte que vivim en un sistema capitalista que s’ha imposat amb molta violència. democracia15m_400x400

Doncs bé, com a educadors i educadores socials hem de participar en els processos de lluita de drets, personalment ja no des d’un punt de vista professional sinó també personal. Hem d’intentar conscienciar i respondre a la fractura social, participant en les assamblees aportant el nostre punt de vista i escoltant els altres punts. Intentar generar espais de reflexió, participació i conscienciació a partir de la problematització de la realitat.

QUI SEMBRA LA MISÈRIA, RECULL LA RÀBIA!