“Diversitat funcional i sexualitat”

“Diversitat funcional i sexualitat”. Aquest ha estat el tema del treball en grup realitzat i presentat a classe el dilluns, 12 de desembre.

Aquest treball un cop més m’ha endinsat a reflexionar sobre la societat en la que vivim. Vivim en una societat classificadora i estigmatitzadora, que col·loca i sobre tot “relega” a moltes persones dels processos considerats “normals”. Per tant, yes-we-fuck-brnodeixant de banda a aquells/es que no compleixen i no entren a formar part de l’ordre establert, és a dir, la norma. Vivim en una societat injusta i on per tant el paper de l’educador/a social ha d’intervenir intentant deconstruïr allò construït i per tant ser garants d’uns drets i mirar que tothom tingui les mateixes possibilitats i oportunitats, sobre tot no excloent i col·locant en una posició d’inferioritat a “l’altre”, sinó que hem d’intentar adaptar-nos a cadascú i en cada moment. En tant que, hem d’aplicar una mirada integradora i tenir en compte com internament o emocionalment pot afectar directament o indirectament a una persona el fet de sentir-se apartat i desplaçat dels processos considerats normals, etc., i deixant de banda les actituds que s’han adoptat de protecció i compassió, en aquest cas, amb les persones amb “diversitat funcional”. En tant que, hem de construir discursos a partir de les capacitats i no les incapacitats. Discursos que es basin en allò intern, la part emocional i no la tècnica.

M’agradaria esmentar breument el concepte de “diversitat funcional”, tot i que el significat d’aquest sigui diferent del que ens presenta el terme “discapacitat”, segueixo pensant que és una altre forma d’estigmatitzar i classificar. Per tant, en un primer moment hem de treballar a petita escala, ja que l’entorn social i les xarxes de suport són el fet més rellevant que pot haver-hi per a una persona i el que afecta de forma més directa.

Així com, la vida quotidiana de la família és un referent fonamental de formació sexual dels nens i nenes. En aquí, la importància del dret a una educació sexual bàsica per a tots i totes. Hem de conscienciar a la societat que qualsevol persona és capaç d’assolir els objectius que es proposi sempre i quan el context i l’entorn social acompanyin. Com una de les frases que hem ficat al “Power Point” del treball que m’agrada molt: “Las personas son capaces, solo que a veces viven en una ciudad descapacitada”. En tant que, hem de pensar en que allò establert es pot fer d’altres maneres. Així com, podríem utilitzar la figura de l’assistent sexual com a punt de partida, és a dir, com a mitjà i alternativa per fer front a la realitat que estem vivint actualment, i no com a un fi. Així doncs, informar sobre el paper d’aquesta figura i tot allò que comporta, ja que ens podem trobar davant de situacions de desengany. En tant que, utilitzar-la com a pont conductor per a donar visibilitat i conscienciació de la demanda de necessitats d’aquest col·lectiu, amb la finalitat de seguir treballant sobre la deconstrucció de discursos basats en allò que ens han imposat, uns imaginaris construïts a partir d’allò que es considera cos desitjable i allò que no ho és.

Així doncs, a partir de la sensibilització, intervenció i l’educació, començar a construir discursos que no es basin en la protecció i la incapacitat, sinó en les capacitats, possibilitats i oportunitats de les persones perque elles puguin transmetre com es senten i decidir que és el que volen realment sobre la seva sexualitat. Hem d’empoderar-les i fer que elles siguin capaces de decidir i reflexionar sobre aquesta. Amb això vull dir, que no es tracta de professionalitzar i reconèixer l’assistent sexual com a tal i prou, sinó que hem de lluitar i reivindicar per a una societat més igualitària cada dia que passa, per a un reconeixement social d’aquest col·lectiu i de tants altres, pels seus drets i les seves necessitats.

I per acabar, us deixo un vídeo dividit en dues parts, el qual us pot interessar:

Anuncis